Cel

Una cosa
Jo vull dir
Car tota vida
M’ho demana.

Una cosa
Et vull dir
I l’alegria
Serà encomanada.

El blau cel
-que no és etern-
Podria ésser
Sempre clar
Si es remeiessin
Les obscures
Ànimes negres
Que l’enterboliren
Més enllà.

Això
Jo t’ho vull dir
Car si no
Hi haguessin
Aquestes ànimes
Es veurien
Les grans estrelles
Parpellejar
-sempre pures,
Mai obscures-
I no caurien
Ni mai podrien
Trontollar.

Com la vida
Sencera,
Com l’ànima
Pura...

Per sempre...
...i per a sempre.

Ajuda’m,
Amic meu,
Conservem tota
La blauesa
I la gran gentilesa
De tot
El que pot ser.